dimecres, 19 de novembre del 2008

DAISY FAY I L'HOME DELS MIRACLES de Fanny Flagg

PER QUÈ?

Un altre llibre de la Nanci i també podria dir de la Carme. Totes les germanes som unes admiradores i lectores de Fanny Flagg (l'Agnès no tant). Des que vam veure (i posteriorment llegir) Tomates verdes fritos (poso el títol en castellà perquè tant la pel·liícula com el llibre que he vist i llegit són en castellà), ens vam enamorar de la Fanny Flagg i de les seves històries i ens vam començar a moure per saber què tenia publicat. La nostra sorpresa va ser que no tenia res. És una escriptora poc prolífica, però realment val molt la pena esperar un llibre seu, són una delícia. Quan acabes de llegir la Fanny Flagg et queda aquell regust dolç i un somriure a la boca per haver passat una estona irrepetible, per haver disfrutat d'una lectura inoblidable. He triat Daisy Fay i l'home dels miracles perquè crec que encara és més encisadora que Tomates verdes fritos, perquè el personatge de Daisy Fay és un altre personatge inoblidable, d'aquells que queden gravats per sempre més a la memòria dels lectors que l'han conegut. Una lectura molt, molt, però que molt recomanable; feu-la i no us en penedireu.

LA RESSENYA

Quan vaig veure La petita Miss Sunshine va recordar-me immediatament de Daisy Fay i l'home dels miracles i vaig pensar que com no se'ls havia acudit als americans de fer una pel·lícula d'aquest llibre -al meu parer la història és molt més bonica i divertida que la de la petita miss...-. Daisy Fay probablement sigui un dels llibres més divertits que hagi llegit mai, recordo les nits de lectura rient sola amb els acudits i les ocurrències de la petita protagonista del llibre.
La història està narrada en primera persona i en format de diari personal, això ens permet entrar en la intimitat d'una joveneta americana i compartir amb ella la seva particular, original i divertidíssima manera de veure el món que l'envolta.
Fanny Flagg, a través de la Daisy, fa un retrat irònic, sarcàstic i molt divertit d'allò que coneixem per l'Amèrica profunda, de la seva gent i del tarannà dels estats del sud. Les situacions, alguns cops surrealistes, duen al lector a la riallada, però tot i aquesta aura de comicitat, la història desprèn tendresa per tots quatre costats. Fanny Flagg ha creat un imaginari nord-amèrica que em recorda en molts casos al realismo mágico sud-americà.