dimecres, 25 de març del 2009

THE CATCHER IN THE RYE de Jerome David Salinger



Vagi d'avançada que no sóc fetitxista, ni paranòica com el personatge de Mel Gibson a Conspiración, tampoc sóc cap psicòpata que vagi disparant els Lenon de l'escala amb un exemplar del Vigilant a la butxaca, ni em busca l'FBI. Pèrò sí us puc dir que amb la novel·la de Salinger em passa alguna cosa estranya.
Deixant de banda la història negra que arrossega el llibre i la peculiar manera de ser del seu escriptor, temes dels quals podreu trobar informació en milers de webs i blocs, intentaré parlar d'un llibre que quan vaig començar el bloc em vaig prohibir a mi mateixa parlar-ne.
Tpthom té una cançó, una pel·lícula, un llibre, un objecte que per alguna raó o per una altra representa alguna cosa més que una cançó, una pel·lícula, un llibre o un objecte. Per a mi el vigilant és com una mena d'amulet, amb els anys ha anat suavitzant la seva influènccia sobre mi, però sempre és el primer llibre que em ve al cap quan algú em pregunta pel llibre de la meva vida. De fet quan vaig decidir fer un bloc sobre lectures, gairebé em va sortir a l'instant el títol El guant de l'Allie, se'm feia impensable posar qualsevol altre encapçalament al bloc: si havia de parlar de llibres la primera referència que havia de donar, la meva carta de presentació havia de remetre a la novel·la de Salinger. Era l'únic que sabia segur.
És probablement la novel·la que conec més a fons, que he llegit, llegit i llegit més vegades i amb tot em costa moltíssim parlar sobre ell. No vull dir que sigui el millor llibre que he llegit, ni el més ben escrit, ni tampoc que expliqui una història extraordinària... no vull caure en l'error de comparar-lo amb altre grans llibres, ni tampoc pretenc que agradi a tothom (tot i que em costa entendre que no agradi a tothom), però és el meu llibre. Algú em va dir que si hagués de triar alguna novel·la que li agradaria haver escrit, triaria sense cap mena de dubte El vigilant en el camp de sègol. Si m'ho preguntessin a mi respondria exactament el mateix. Amb tot sóc conscient que molta gent la considera sobrevalorada, senzilla, simple... Però la literatura és així hi ha un llibre per a cadascun de nosaltres i jo ja he trobat el meu.
La seva influència em segueix des de l'adolescència quan me'l van fer llegir a filosofia (aleshores el vaig llegir en castellà, El guardián entre el centeno). Aquesta primera lectura em remoure i ja llavors li vaig veure alguna cosa. Ja començava a ser el meu vigilant. A la universitat en vaig fer les següents lectures (4 o 5) i ja irremediablement s'havia convertit en el meu llibre. Em va arribar a influenciar tant que vaig arribar a pensar que seria incapaç de sortir amb un noi que no li hagués agradat El vigilant en el camp de sègol (ara sí que semblo una mica paranoica).
Amb els anys la nostra relació s'ha estabilitzat i hem passat de la fogositat inicial a un matrimoni estable (això sí, amb una fidelitat incondicional); però amb tot encara m'agafen rampells passionals i no me'n puc estar de posar-lo any rere any com a lectura obligatòria per als meus alumnes de 4t d'ESO; així tinc l'excusa de rellegir-lo, de repassar-lo i d'assegurar-me que la nostra és una relació per a tota la vida.

9 comentaris:

òscar ha dit...

holaaaaa carina!

vaig llegir-lo de força jovenet i no n'he fet relectura. intueixo que com el llibre ja estava "cassat" amb tu no vaig voler interposar-me. :)

conyes a banda, em sembla que va deixar-me força indiferent perquè ben poquets detalls en recordo. però llegin-te, potser toca recuperar-lo i esbrinar el perque d'aquest desencontre.

de jovenet el meu autor de capçalera era bukowski i ara he esdevingut un malalt de vila-matas i bolaño. no sé si pols oposats o no però molt semblants segur que no ho son.

dissabte ... a per sallinger!!

Mireia ha dit...

Si que deu ser especial el llibre sí, perquè dius que t'havies proposat no parlar d'ell i no t'hi has pogut estar!
No l'he llegit, però l'apuntaré a la llista de lectures pendents, igual un dia te'l trobes ressenyat al racó de la solsida!
Salutacions!

Anònim ha dit...

No el coneixia, me l'apunto. Gràcies per la recomanació.

kweilan ha dit...

A mí també em va agradar si bé no és el meu llibre de capçalera ni molt menys però reconec que és un llibre que impacta i que et fa reflexionar sobre molts aspectes de la vida. Potser al llegir-lo de més gran, ja li vaig posar més distància. De totes formes, qui no l'ha llegit, és una assignatura pendent.

_NuNs_ ha dit...

No l'he llegit pas i, com moltes de les lectures que comentes, em desperta la curiositat (la meva llista de llibres en espera s'està allargant i la meva fam de lectura també augmenta). Trobo genial que el facis llegir als alumnes ja que sempre m'ha encantat llegir i trobava que els llibres que ens feien llegir a l'institut moltes vegades eren avorrits i pesats, suposo que no els hi sabia trobar la gràcia. Fins que ens van fer llegir sobre la vida de Víctor Jara (Rebentado los silencios crec que es deia el llibre) i allà vaig recuperar una mica la fe en les lectures obligatòries de classe.

Tota la parrafada per a dir que ja tinc ganes d'escapar-me a una llibreria i comprar-lo!

carina ha dit...

Òscar, com sempre m'encanta trobar-te per aquí. El que t'ha passat amb el vigilant és una reacció més o menys normal, molta gent el considera un llibre sobrevalorat, però ja t'he dit que jo no puc ser objectiva... les coses que té la literatura. A mi també m'agradava Bukowski, era tan bèstia... recordes el seu llibre La màquina de follar (un títol molt prosaic d'altra banda), anava passat de voltes el pobre... espero continuar compartint amb tu, d'aquí una estoneta em passo pel teu bloc.

Hola Mireia,
benvinguda de nou per aquí, si no l'has llegit, prova-ho... jo no hi vull afegir res més. El vigilant és així o hi entre o no hi entres, no sol tenir termes mitjos. Espero ansiosa les teves ressenyes. M'agraden els blocs com el teu.

Abel, ja t'ho vaig dir al post passat, fes un bloc de lectures... tinc curiositat per saber què llegeixes. Ui, no vull pas recomanar... amb els llibres és molt difícil, recorda que n'hi ha un per a cada persona i sobre gustos... ja saps... està tot escrit. Salut.

Holíssima Kweilan, no vull dir que sigui el meu llibre de capçalera, però sí que és el meu llibre especial, suposo que després de destripar-lo desenes de vegades li he trobat i tret tan suc, que probablement me'l miri amb els ulls d'algú enamorat d'un amor platònic.

NuNs, tens tota la raó, ja està bé de fer lecturetes insulses i rucs als instituts, entre tots fomentem que els adolescents perdin el gust per la lectura. Crec que estan prou preparats per llegir clàssics i de fet n'hi ha molts que ho demanen. Espero que si algun dia decideixes fer la lectura, et deixis portar i agafis de la mà el Holden i l'entenguis, amb els seus encerts i les seves febleses. En el fons tots tenim un Holden Caulfield esperant al nostre interior. Bona lectura, bonica.

Anònim ha dit...

Un blog? Estaria bé, el que passa que normalment us vaig llegint a vosaltres a la feina (entre factures, telefonades ...) i quan arribo a casa és quan em poso a llegir, així que no sé si tindria gaire temps per actualitzar-lo.
Al blog de l'Espolsada, de Kweilan i al Racó de la Solsida de la Mireia hi trobaràs recomanacions.
Jo ja aniré dient-te que llegeixo, d'acord? O confirmaré que les propostes que fan els altres (si les he llegit) m'han agradat.
Et deixo, que hi ha el cap a prop!!!

Anònim ha dit...

Hola Carina,

Tu no has pogut evitar la ressenya al teu blog i jo ho he pogut evitar el comentari al teu post. "El vigilant" també el sento molt proper pels anys que m'ha acompanyat l'exemplar brut i vell en castellà. En algun moment vaig dir que era el llibre de la meua vida... però ara fa temps que no ho dic. Qüestió de fidelitats...

L'Espolsada llibres ha dit...

A mi em passa alguna cosa semblant, no sé com posar-m'hi i això que em va agradar molt!