dimarts, 30 d’agost de 2011

UN ASSASSINAT MUSICAL de Batya Gur

La novel·la negra és sempre un bon recurs a l'hora d'elegir un llibre, dóna al lector una història plena d'intriga que fa que durant els dies que dura la lectura qui la llegeix se senti part activa de la novel·la i si és bona fa que els dies següents a l'acabament continuï trencant-se el cap amb la història contada. Això mateix passa amb Batya Gur, l'escriptora a la qual dedico aquest post.
Si un autor de novel·la negra mereix ser entre el millors del gènere aquesta és Batya Gur. Gur nascuda a Tel Aviv el 1947 i traspassada el 2005 ha deixat com a llegat cinc immenses novel·les negres, protagonitzades per l'interessant i intel·ligent inspector Michael Ohayon, a través d'aquestes cinc novel·les i del seu protagonista el lector pot veure la història d'Israel dels cinquanta darrers anys amb tota la complexitat que comporta. Tot allò que tenen de poc suggerents els títols de Gur, ho tenen de profundes i magnífiques les històries que narra. No passeu de llarg a la llibreria si veieu Assassinat al Quibuts, Un assassinat literari, L'assassinat de dissabte al matí o Assassinat al cor de Jerusalem, malgrat les aparences amaguen soberbis thrillers (com els ha anomenat Amos Oz).
Fet aquest apunt inicial anem a parlar del llibre, he triat el quart de la sèrie: Un assasinat musical, perquè ha estat el darrer que he llegit i és el que més fresc es manté a la memòria.
Michael Ohayon, l'atractiu protagonista, jueu i d'origen marroquí, es veu aquí immers en una història plena de connotacions personals que l'atraparan en una xarxa en la qual es barrejaran els seus sentiments i el seu tarannà professional. A través d'Ohayon i Nita, sempre acompanyats per la música i les reflexions sobre art, iniciaran una investigació que els durà a viure una aventura que posarà al descobert les pors, les passions, l'amor, l'amistat, la fidelitat i els farà trontollar en allò que havia regit la seva vida fins al moment.
Dit això puc afirmar que Un assassinat musical té tots els ingredients que al meu parer ha de tenir una bona novel·la, sigui del gènere que sigui. Un dels principals atractius és la descripció minuciosa dels personatges en la seva vessant psicològica, Batya Gur presenta en totes les seves novel·les uns personatges profunds i complexos, reals, vius que gairebé es materialitzen a mesura que passen les pàgines. Aquesta destresa a l'hora de pintar aquests personatges, donen al lector un motiu més d'implicació activa amb allò que està llegint i se sent vulnerable amb tot allò que viu i sent el protagonista perquè el sent tan proper, tan palpable que resulta impossible mantenir-se'n al marge. Si aquest és el punt més fort de Gur, no ho és menys el seu domini del gènere, l'altra arma per enganxar el lector des de les primeres planes. Aquest domini i l'emplaçament geogràfic on passa la història, la fan una escriptora diferent i dóna com a resultat un thriller magnífic, que combina la investigació d'un doble assassinat, amb la realitat d'Israel i la passió per la música. La complexitat del cas i la mestria de l'autora en la seva resolució captiva sense remei un lector entregat des del primer moment, que deixa portar-se i s'endinsa, a poc a poc, en un món tancat regit per unes lleis pròpies. Aquí és quan comencen a caure mites, immersos en l'escenari de l'obra _sempre Jerusalem_ coneixem una realitat molt allunyada dels estereotips i de les idees preconcebudes, i és que Batya Gur, com el seu alter ego literari Michael Ohayon, va viure de petita en un Quibuts i va veure en primera persona els canvis que s'han donat a Israel el darrer mig segle.