dilluns, 16 d’abril del 2012

BENVINGUTS A BLOGVILLE!

El dissabte va despertar-se gris a Lleida. Des de feia dos dies tenia dos bitllets (d'anada i tornada a Barcelona) i en les darreres 24 hores em va passar pel cap anul·lar-los. Tenia un sopar a Barcelona amb 40 desconeguts, no coneixia ningú i la por i la vergonya m'atenallaven cada hora que passava, un nus a l'estómac em va fer dormir malament aquella nit i cansada i amb son vaig pujar a l'Avant que m'havia de portar cap a una situació nova i desconeguda que a aquelles hores em tirava enrere. Només una cosa em tranquil·litzava, la Marta, del Fanalet Blau, amb qui havia intercanviat paraules telefòniques m'esperaria a Plaça de Catalunya davant el Zurich, però hi havia un problema, no l'havia vist mai. A les sis de la tarda vaig arribar al lloc convingut i els nervis eren gairebé insuportables, vaig mirar per tots costats per veure si veia la Marta, a qui no havia vist mai, i de cop... la vaig veure, no sé com la vaig reconèixer i em vaig alleugerir: era com l'havia imaginat, els seus ulls blavíssims i la seva rialla franca em van tranquil·litzar i com si l'hagués conegut de tota la vida vam començar a caminar.
Vam arribar a l'Horiginal ii vaig recordar que havia de ser a la comissió organitzadora però que no sabia ben bé que havia de fer, no coneixia ningú dels meus companys i, jo, de fet, no havia organitzat res des de Lleida... Un cop dins, tot va ser deliciosament fàcil: la Rateta, la Glòria, la senyoreta Tikismikis, l'Helena... el veí i tots els altres em van abraçar i em van fer sentir com a casa com si els hagués conegut tota la vida i, de sobte tot va fluir com la seda, mai m'havia sentit tan bé entre desconeguts.
A continuació la gent va anar arribant i tothom se saludava, s'abraçava, es coneixia o es retrobava i el paisatge de blogville va esdevenir, de sobte, una gran comunitat d'amics.
La nit, la vetllda va passar en un sospir, es va fer tan curta que no va donar temps de saludar tothom, èrò la sensació, l'ambient que es respirava era d'absoluta comunió.
Dissabte vaig tenir l'oportunitat de conèixer blocaires admirats i seguits com el veí, la Kweilan, la Fanalet, la Viu i llegeix, la Carme Rosanas, el Robertinhos, la Clídice, l'Elfree, el Barbollaire... i tants d'altres i conèixer gent nova, magnífica i interessant com la Violette, la Rita, la super RaTeTa, la Glòria, La Senyoreta Tikis, el Joan, la Geròniama, la Cris, la Joana... i un llarg etcètera de persones magnífiques, precioses per dins i fora. Dissabte vaig tenir l'oportunitat de conèixer nova gent, nous blocs. Per tot això vull agrair tots els que van ser al sopar haver-me permès compartir amb ells una nit màgica, perfecta, rodona i inigualable.
No tinc prou paraules d'agraiment per dir tot allò que em bull per dins, em queda un record inesborrable d'aquesta irrepetible nit d'abril, dels vostres somriures, de la vostra empenta i de la vostra personalitat. Mil gràcies per ser-hi, i mil gràcies per deixar-m'hi ser, i, sobretot, sobretot, mil gràcies al super veí de dalt per fer que aquest somni es fes realitat.
Nois i noies, sou fantàstics, us vull tornar a veure molt aviat. Blogville és una realitat i és el lloc més acollidor del món. Muacssssssss!

17 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Aix... que m'emociones, Carina!

Blogville és el lloc més acollidor del món! Tens raó.

Jo crec que no som desconeguts, encara que no ens haguem vist mai, crec que ens coneixem força bé i que hi ha poques sorpreses...

Jo he conegut ja molts blocaires, i poques vegades he quedat sorpresa, molt poques... potser cap! :)

Rafel ha dit...

Jo també sóc gairebé nou a Blogville, però amb aquest veïnat si està de festa major. Se'm va fer curt per xerrar amb tothom, m'aniré passant pel guant.

Una abraçada

fanal blau ha dit...

La veritat és que va ser tot un regal!
Una abraçada ben ben gran, Carina!
I un somriure ben ample! :)

kweilan ha dit...

Una crònica fantàstica. Una abraçada!

Glo.Bos.blog ha dit...

Tens raó, Carina, el veïnat de Blogville és encantador i tu una veïna molt eixerida i simpàtica.
I una bona companya/caixera.
Una abraçada i arreveure!

M. Roser ha dit...

Celebro que ho passéssiu tan bé...
Es nota que hi havia grans quantitats de sensibilitat compartida...
Petons.

Clidice ha dit...

El millor del 2.0 és que, sense conèixer-nos la predisposició sempre és fantàstica :) Un event impagable amb una companyia esplèndida :)

El porquet ha dit...

Ets una crack! Jo encara no he tingut coll... de fer el que tu has fet. Plantar-te en una trobada blogaire sense conèixer ni cristo! I encara amb més mèrit venint directament des de Lleida.

Et mereixes ovacions i aplaudiments!

Laura T. Marcel ha dit...

Molt emotives les teves paraules que comparteixo en moltes coses. La sensació que jo em vaig emportar també va ser magnífica i com tu no h coneixia a ningú. Tant de bo totes les noves experiències fossin tan positives sempre com aquesta.
Ens llegirem, d'acord? Un petó guapa. Per cert, quins ullaros els del teu nino!

El veí de dalt ha dit...

Carina,
Mil gràcies a tu per ser-hi. A q t'hauria sabut greu ara, no haver baixat?
Ara ja sé perquè el teu petit país li diuen terra ferma: és perquè hi ha gent com tu.
Segueix somrient i somiant.

khalina ha dit...

Va ser una gran vetllada. Una emocionant crònica

khalina ha dit...

Va ser una gran vetllada. Una emocionant crònica

Anònim ha dit...

Quin festival!!!

Està bé això de les trobades blocaires, de fet, jo n'estic preparant una de cara l'estiu
el punt de trobada serà una platja nudista (a determinar)i les úniques condicions seran asistir-hi, obviament, despullats i ben depilats.
La qüestió higiènica és opcional.
T'hi apuntes, Carineta?

fra miquel ha dit...

Si que va passar volant, la nit.
Ja tinc ganes de tornar-hi.
A veure si a la propera podem xerrar una estona.
M'aniré passant pel guant ;o)

petó

Cris (V/N) ha dit...

Aix, Carina, que maco el que has escrit, entre tots heu fet una boníssima crònica d'una nit excel·lent, moltes gràcies a tu per ser-hi també, un veritable plaer, de debó tenim un veinat EXCEL·LENT :)

Petons grans i molt bona diada!!

viu i llegeix ha dit...

aii, que arribo una mica tard. Gran crònica d'una gran vetllada. Va ser emocionant posar cara i somriure a una colla de coneguts. una abraçada

RaT ha dit...

muaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!