dimecres, 20 de juny del 2012

L'OCELL DE FOC d'Emili Teixidor

EMILI TEIXIDOR IN MEMORIAM

Ahir va morir Emili Teixidor i aquesta mort representa una pèrdua irreparable per tots aquells que estimem els llibres i la literatura. A més de ser un escriptor de demostradíssima qualitat era un home compromès amb la llengua, que dominava a la perfecció, elevant els seu llenguatge literari a l'alçada d'obra d'art. Emili Teixidor era un orfebre del català, però sobretot era un gran pedagog i divulgador de la literatura. A través dels seus articles d'opinió, entrevistes o seccions en programes radiofònics i televisius, dignificava la literatura i la posava a l'alçada de qualsevol altra ciència. Emili Teixidor era un savi.
Un dels meus primers records lectors va associat amb ell. Feia 1r de BUP quan em van fer llegir per primera vegada L'Ocell de foc de l'Emili Teixidor (tot just l'edició que poso en la imatge que il·lustra el post) i em va agradar tant la història d'aquest joglaret que iniciava el seu viatge vital a la recerca de la seva identitat i els seus orígens que m'ha acompanyat sempre. Aquesta novel·leta em va deixar per sempre un gust dolç en el record i de fet, encara ara, molts anys després, els meus alumnes de batxillerat continuen llegint l'Ocell de foc quan fem els trobadors. Com totes les històries de l'autor sempre hi trobem dos nivells de lectura un de superficial i evident i un altre molt més amagat que parla dels interessos universals de la humanitat: en aquesta novel·leta, l'amor, l'amistat, l'humor i les aventures acompanyen el lector a través d'una trama que pot fer seva qualsevol i els seus personatges (punt fort del senyor Teixidor) acompanyen per sempre més els lectors. Si no feu la prova: qui hagi llegit L'Ocell de foc recordarà sense dificultat el Cec de Cabrera, Roc Destraler, Arnau de Rocablanca o Berenguer de Foix. M'equivoco?

 Bon viatge i descansi en pau

15 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

M'agrada trobar l'Emili Teixidor aquí, jo també havia pensat en fer un post però m'ha costat fer-lo. I m'ho he deixat córrer.

Ha estat una persona important pel país i per la llengua i una bona referència per a mi, ja que l'havia conegut personalment fa anys, quan es relacionava amb els meus pares, eren amics, del mateix poble.

carina ha dit...

Una llàstima grossa, anima't, Carme, tu que vas tenir la sort de conèixer-lo com a persona. Segur que li pots dedicar alguns d'aquests versos teus, sempre fantàstics i emocionants. Una abraçada, bonica

Salvador Macip ha dit...

Jo em sembla que la veig llegir una mica abans, però em va impactar de la mateixa manera.

Sergi ha dit...

Doncs em sembla que amb mi t'equivoques, però no em facis cas, perquè no recordo res dels llibres d'infància, almenys per mi mateix. Veient la portada ara m'ha sonat, però hagués jurat que aquest no l'havia llegit. En canvi, recordo els títols 'En Ranquet i el tresor' i 'Dídac, Berta i la màquina de lligar boira', aquest com a lectura obligatòria de no sé quin curs. És una llàstima perdre patrimoni cultural, però ens hem de fer a la idea que n'anirem veient caure...

Alyebard ha dit...

No em van obligar a llegir-la, l'obligada lectura era pel meu germà i jo li vaig agafar una tarda el llibre. Vaig quedar-ne enganxat!!

La Ruda, la gata que mai no es muda ha dit...

Buscava alguna lectura i no estava gaire inspirada i de cop... el Guant de l'Allie, quina alegria retrobar-te!

De seguida em poso a xafardejar, els gats, ja se sap...

Per cert, la Ruda ha canviat de lloc: laruda.wordpress.com

Una abraçada

L'Espolsada llibres ha dit...

L'ocell de foc també forma part del meu itinerari lector que m'ha fet créixer... gràcies Emili.

Glo.Bos.blog ha dit...

M'agrada molt la manera d'escriure de Teixidor. No he llegit "L'ocell de foc"
però ho faré.
Recordar-lo ha estat un detall molt bonic, Carina.

Anònim ha dit...

L'hi he llegit Laura Sants, Els convidats i Pa negre, però L'ocell de foc no.
Estic d'acord que és una gran pèrdua, però com diu en Xexu, ens haurem d'anar fent a la idea...

Anònim ha dit...

Haig de confessar que no he llegit mai l'Emili Teixidor,ni de gran ni de petit, tot i que conec la seva obra i la dimensió pública del personatge. Així que no puc opinar del escriptor, però si de la seva persona: sempre em va semblar un home d'una gran saviesa i bonhomía, amb una gran vocació pedagògica. Impagable l'anècdota que explicava sempre: arriba a classe amb tres llibres, en parla de dos i el tercer, el què l'interessa realment, el deixa a part. Quan els alumnes li pregunten pel tercer llibre els hi diu que no estan preparats per llegir-lo i així despertar la seva curositat.
Un gran paio

Elfreelang ha dit...

A mi em sap greu però no recordo haver-ne llegit cap...això si em llegia els seus articles a la premsa i a més em semblava un gran home, una gran persona

bajoqueta ha dit...

Em va venir un flash amb este llibre quan vaig vore la notícia a la tele.

Va venir al nostre insti a parlar-mos sobre ell. Em va marcar i sempre he recordat aquell dia. Amb moments així coneixent en persona a escriptors tan grans és quan la gent entra al món dels llibres (no sempre clar, però ajuda molt).

De gran n'he llegit d'altres i sempre l'he considerat un dels grans. Per sort, ens quedaran sempre els seus llibres, etc.


365 contes
Terra de llibres

M. Roser ha dit...

A mi tampoc m'havia tocat llegir l'Emili, quan estudiava, però sembla que tenia molta traça per motivar la jovenalla, per la lectura.
Descansi en pau.

Jordi Dorca ha dit...

Crec que puc afegir-me al que tu dius. El sento molt a prop. També en el llenguatge, ric, tan ric. Gràcies.

GLÒRIA ha dit...

Quina professora que has de ser, Carina!. No he llegit el llibre del qual parles amb tanta dolcesa però aprecio a Emili Teixidor i sé que seguirà viu a través de les seves obres.
Un petó!