dilluns, 18 de març del 2013

MESSI ES UN PERRO, UN ENFERMO d’ Hernán Casciari

 Fa dies que no actualitzo el bloc, que no escric res, perquè no tinc lectures fresques i prou interessants per posar. Ahir, però, va passar una cosa curiosa. Tots els que estem una mica malalts de noves tecnologies i que anem amb el mòbil perpètuament a la mà, connectats al twiter, al facebook i al món de la xarxa en general, ens és ben habitual rebre vídeos, muntatges i parides diverses dels amics i coneguts, que, tant malalts com una mateixa, troben per la xarxa. Normalment, la majoria acompleixen la funció elemental de fer escapar una rialleta o una riallada, però de vegades, molt poques, arriba una petita joia, una meravella. Quan la Txell, una molt bona amiga, va compartir amb mi aquest vídeo que us enllaço juntament amb el post, vaig pensar en allò de quina mandra (11 minuts!!!), però el títol em va fer picar la curiositat i el vaig escoltar i gaudir des del primer minut fins al darrer. Una delícia, una joieta. I si ets del Barça, tan emotiu, que no deixa indiferent. Aquest conte o relat d’Hernan Casciari, escriptor argentí (desconegut per a mi fins ahir) és emoció en estat pur. Avui he fet els deures i m’he posat a buscar informació sobre l’autor i ja he encomanat alguna cosa seva a la llibreria. Si voleu saber què fa aquest argentí afincat a Barcelona i us ve de gust llegir alguna cosa seva, podeu remenar i xafardejar el seu bloc: http://editorialorsai.com/blog/ De moment, us deixo aquest relat dedicat a Messi, si teniu la paciència de perdre 10 minuts del vostre temps, us adonareu que ha valgut molt la pena. Gràcies, Txell, per haver-me fet conèixer aquesta meravella. Muacs!



OBRES d'HERNÁN CASCIARI PUBLICADES

- Más respeto, soy tu madre
- Diario de una mujer gorda
- España perdiste
- El pibe que arruínaba las fotos
- El nuevo paraíso de los tontos
- Charlas con mi hemisferio derecho

7 comentaris:

Sergi ha dit...

Doncs sí, me l'he empassat de principi a fi, i el final emociona. El més sorprenent del cas és que no se'm fa estrany el que diu. Es pot expressar de diferents maneres segur, però en sentir això no penso que és exagerat, o que no n'hi ha per tant. Sembla mentida, però tenim l'oportunitat de veure una cosa mai vista en un terreny de joc de futbol, perquè aquest futbolista ha canviat aquest esport, qualsevol elogi que se li faci al final es quedarà curt. I sí, jo també penso que d'aquí a 20, 30, 40 anys (no al purgatori, però sí a qualsevol taverna), direm 'jo vaig veure jugar Messi, i els joves ens miraran amb enveja i admiració. Jo vaig veure debutar Messi, i si tot va bé, el veuré retirar-se. I si molt no canvia la cosa, aquell dia ploraré. Aquell dia el futbol haurà perdut bona part del seu interès.

Carme Rosanas ha dit...

:) M'encanta com ho explica...

I jo que no sóc futbolera, me l'he escoltat (mirat també, però menys) fins al final.

M. Roser ha dit...

L'he trobat molt original aquest article, la veritat és que no tenia gaire temps , però m'hi he enganxat fins al final...I això que el títol no és gaire motivador!
Bona nit.

Anònim ha dit...

Veig que t'has especialitzat amb el tema barça
bé, no hi ha res a dir
cadascú tria el seu camí
però, xavalita, un post cada mig any és poca cosa
fins i tot per tu
un suggeriment per a la propera entrada
Per què en Roures té el cap tan gros?
És, per ventura, un gran pensador?
Reflexionem-hi...

Glo.Bos.blog ha dit...

Una curiosa i interessant manera de veure aquest fenomen que és en Messi.

T'enyoràvem, Carina!

Anònim ha dit...

l'Hernán el seguia quan parlava de series (que es el que em va a mi, no pas el futbol...) en el bloc de l'espoiler, llavors va canviar de lloc el bloc, però no es el mateix.

carina ha dit...

Nois i noies, gràcies per passar per aquí, com sempre.
Petonets, tornaré aviat.