divendres, 25 d’octubre del 2013

MÉS POEMES DE CARVER EN CATALÀ (II)

Fa dies que no actualitzo el bloc. Estic poc lectora. No tinc temps. No en tinc ganes. No llegeixo.
Avui, però, no puc dormir. Fa dies que em ronda pel cap fer una entrada nova, però la manca d'inspiració em frenava la mà.
De tant en tant, necessito prendre'm un temps. El bloc sempre espera.
Avui torno i reprenc les traduccions (molt personals i poc professionals) que faig dels poemes de Raymond Carver. Qui segueix -més o menys- El guant de l'Allie ja coneix la meva debilitat per aquest gran contista nord-americà. Fa uns mesos, publicava unes traduccions d'uns poemes de Carver que havien servit d'esquelets d'alguns dels seus contes, la faceta poètica de Carver, molt menys coneguda que la de narrador, m'interessa molt, però com sempre... (i comença a ser preocupant) no hi ha traduccions al català (suposo que no és rendible).
No és que Carver sigui un gran poeta -no ho és- però la seva poesia m'interessa en la mesura que m'interessen els seus contes. Amb la poesia Carver va trobar el llenguatge amb el qual podia expressar millor el seu art. La poesia de Carver és minimalisme pur, és, en difinitiva, la idea despullada, freda, sense retòrica... com a ell li agradava... i com a mi m'agrada.

PS: Perdoneu -de nou- l'atreviment, torno amb tres males traduccions de tres poemes-contes.


AQUEST MATÍ 

Aquest matí era diferent. 
Hi havia una mica de neu a terra.
El sol surava en un diàfan cel blau. 
El mar era d'un plàcid turquesa fins on allargava la vista. 
Amb prou feines es veien onades. Tot era encalmat.  

Em vaig vestir i vaig sortir a caminar, 
no volia tornar, volia xuclar tot allò que la natura m'oferia. 
Caminava al costat d'uns arbres vells i encorbats.
Vaig creuar un camp tacat de pedres on s'apilava la neu. 
Vaig continuar fins al penya-segat. Allí, vaig contemplar el mar,  
el cel, les gavines que giraven sobre la platja blanca, allà baix. 
Tot era bell. Una llum freda i pura 

ho banyava tot.  
Però, com sempre, els meus pensaments, dispersos. 
Em vaig forçara veure el que veia i res més.  

Vaig dir-me: "Això és el que importa, no la resta."

( I per un o dos minuts ho vaig aconseguir). 

Per un o dos minuts es van esborrar 
les meves reflexions sobre el que està bé 
i el que està malament: el deure, els records dolços,
les idees sobre la mort, com havia de tractar la meva exdona. 
Tot allò que esperava aquell matí va desaparèixer.
Les coses amb què vivia cada dia. 
Allò que havia trepitjar per seguir endavant. 
Però per un o dos minuts em vaig oblidar de mi mateix i de tota la resta. 
Sé que ho vaig fer. 
Perquè en mirar enrere no sabia on em trobava.
Fins que uns ocells es van alçar dels arbres torts.
I van volar cap on jo necessitava anar. 

UNA TARDA 

Mentre escriu sense mirar el mar,
li comença a tremolar la punta de la ploma.
Les onades acaronen els còdols de la platja. 
Però no és per això. No.
En aquest mateix instant ella decideix entrar
completament nua. 
Endormiscada, sense saber on es troba per uns segons.  
S'aparta el cabell del front. 
S'asseu al vàter amb els ulls tancats, 
amb el cap cot. Les cames obertes.  
Ell l'observa des del llindar.  
Pot ser ella recorda què va passar al matí, 
perquè al cap d'una estona obre un ull i el fixa en ell.
I somriu amb dolçor. 



POR 

Por a veure un cotxe de la policia prop de la meva porta. 
Por a dormir a la nit. 
Por a no adormir-me. 
Por al passat que torna. 
Por al present que vol marxar. 
Por al telèfon que sona enmig de la nit. 
Por a les tempestes elèctriques. 
Por a la dona de fer feines que té la galta bruta! 
Por als gossos que m'han dit que no mosseguen. 
Por a l'ansietat. 
Por a haver d'identificar el cos d'un amic mort. 
Por a quedar-me sense diners. 
Por a tenir-ne massa, encara que la gent no ho cregui. 
Por als perfils psicològics. 
Por a arribar tard i por a arribar abans que ningú. 
Por a la lletra dels meus fills en els sobres. 
Por a què morin abans que jo i em senti culpable. 
Por a haver de viure amb la meva mare quan sigui vella i jo, també . 
Por a la confusió. 
Por a què aquest dia acabi amb una nota trista. 
Por a arribar i trobar-me que te n'has anat. 
Por a no estimar i por de no estimar prou. 
Por que el que jo estimo resulti letal per als qui estimo. 
Por a la mort. 
Por a viure massa. 
Por a la mort. 
Ja he dit això.